Interpretació i narració "Música i sentiments a l'entorn de 1714" de Carles González i Nogueras.
"El Viatger ha convençut al mateix Francesc Valls i Galan (que era l'any 1714 Mestre de Capella a la Catedral de Barcelona, de fer-nos una agradable visita,
per explicar-nos algunes coses interessants de la seva música, i també la d'altres compositors del seu temps.
Però com a detall cap a tots vosaltres ho vol fer amb la màgia de tres veus esplèndides i quatre instruments que us embolcallaran amb els seus encants..."
Eva del Campo - Clavecí
Nerea de Miguel - Soprano Txelo barroc
Aniol Botines - Tenor - Oboè
Dani Morales Baríton - Corneto/Traverso vocale
Francesc Valls i Galàn - Narrador: Carles González i Nogueras
"Ens trobem al voltant del 1715. Francesc Valls i Galan (1671?-1747) ha compost una missa, com moltes altres del seu repertori. És compositor, teòric i mestre de capella de la catedral de Barcelona. Per aquest motiu, bona part de la seva obra es troba en el Fons musical de la Catedral de Barcelona custodiat per la Biblioteca de Catalunya. Dins aquest fons, es conserva una còpia manuscrita d’aquesta missa a 11 veus, datada el 1702 i anomenada Scala Aretina.
Valls és un gran músic, coneixedor de la tradició compositiva, amb un profund domini de la tècnica; respectuós, obert de pensament i encuriosit per les innovacions estètiques. El càrrec que ocupa facilita el seu acostament als nous corrents procedents d’Itàlia i Àustria que arriben a Barcelona a través de la cort de l’arxiduc Carles.
Com en altres ocasions, no resta immòbil davant les regles teòriques inqüestionables i es permet incorporar a la pràctica... una dissonància. Aquesta “modernitat” el situarà al centre d’una controvèrsia estètico-musical que generarà unes vuitanta rèpliques i contrarèpliques entre més de cinquanta teòrics, organistes i compositors, defensors i detractors, que durarà fins el 1737, més de vint anys...
Finalitzada la Guerra de Successió, Valls és destituït del càrrec de mestre de capella pel seu posicionament austriacista. La represàlia el porta a l’exili alhora que creix la polèmica sobre la llibertat creativa. Tot pren un caire ideològic que fa evident un rerefons polític.
La fidelitat al seu pensament i als seus actes i, sobretot, la qualitat musical, el conjunt monumental de la seva obra així com la rellevància dels seus deixebles, han convertit la figura de Francesc Valls en una peça cabdal de la música del barroc hispànic."
PER TORNAR AL MENÚ PRINCIPAL:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada