diumenge, 16 de novembre del 2014

RESTAURACIÓ TUDELA-CULIP. CAP DE CREUS. 141115

Ens trobem a l'extrem més oriental de la península Ibèrica i al punt on el Pirineu s'aboca al mar. 

El paratge de Tudela és una de les raconades geològiques més espectaculars del país. El relleu retreballat primer per les forces de la Terra i després, per la tramuntana empordanesa i per la sal mediterrània, donen lloc a un espai natural de primer ordre, amb estructures i afloraments de roques –d'uns 500 milions d'anys, les més antigues de Catalunya– que formen un conjunt únic. 

El 1961 es comença a construir el complex turístic del Club Mediterranée, que s'inaugurà l'any següent. El projecte urbanístic estigué a càrrec de l'arquitecte figuerenc Pelai Martínez en col·laboració amb l'arquitecte del Club Med Jean Weiler. En Pelai Martínez va elaborar el projecte a través d'un acurat estudi de l'arquitectura vernacular i el disseny final s'inspirava en la típica arquitectura mediterrània: construccions en cub, ús de la roca viva i de les pedres, encalat. L'arquitecte hauria acceptat de fer-se càrrec del projecte per tal d'evitar que un projecte pitjor malmetés el paratge que ell havia conegut des de petit. Entre els amics que li donaren suport durant l'elaboració del projecte hi havia en Dalí mateix i en Josep Pla.
  
El poblat turístic estigué actiu durant 40 anys. Durant aquest temps l'espai del Club Med era de fet propietat privada, no afectada per la llei de costes i per entrar-hi es necessitava un "pas de visitant" expedit pel Club.

A principis del segle XXI, l'empresa del Club Med presentava pèrdues considerables. El 1998, l'aprovació de la llei 4/1998 de protecció del Cap de Creus havia significat l'acte oficial de liquidació del Club Med. Però fou a l'estiu del 2004 quan la urbanització tancà definitivament les seves portes. Al desembre de 2005 el Ministeri de Medi Ambient anuncià després d'anys de negociacions amb els propietaris, la compra del Club Mediterranée per un import de 4,4 milions d'euros.
Projecte de desconstrucció

El projecte de "desconstrucció" del Club Med va anar a càrrec dels equips dirigits pel paisatgista Martí Franch (EMF, Arquitectura del Paisatge) i Ton Ardèvol (Ardèvol Consultors Associats). Els clients del projecte eren el Ministerio del Medio Ambiente, el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (actual Departament de Territori i Sostenibilitat), el Parc Natural del Cap de Creus i l'empresa Gestora de Runes de la Construcció S.A.

La restauració del paratge de Tudela va tenir un pressupost de 5.185.185 euros. En una superfície de 90 hectàrees, el projecte va incloure l'enderroc de 430 edificacions que formaven el village de vacances del Club Med, per tal de restaurar el rar ecosistema tot creant un recorregut didàctic per la zona. La restauració va significar la utilització de tècniques de restauració ambiental, de desconstrucció i reciclatge de residus innovadores. Incloïa l'extracció de més de 50 hectàrees de flora exòtica invasora, que va ser substituïda per espècies autòctones, i la gestió i el reciclatge de 42.000 metres cúbics de residus, que van omplir 3.000 camions per ser traslladats.

La demolició començà el 2009.Es realitzà en diferents fases i costà uns 7 milions d'euros.

El 2012 el projecte d'EMF Landscape Architecture fou premiat amb el premi d'honor de l'American Society of Landscape Architects (ASLA).[7] A la web de l'ASLA, els dissenyadors definien així el seu concepte:

"Aquest projecte pretén convertir-se en una mostra de referència per a projectes de restauració de la naturalesa integrats en el paisatge. El projecte parteix d'una obra de demolició, d'una simple restitució de l'hàbitat, per esdevenir un programa creatiu de restauració del paisatge. A través d'accions necessàriament econòmiques, el disseny interpreta i organitza la deconstrucció hàbilment, entenent-los com una combinació de destrucció i construcció per celebrar les peculiaritats, tant naturals com culturals, del lloc. Proposa formes per coreografiar els visitants in-situ portant-los vers una narrativa que estimula la cultura en la natura sota un enfocament innovador i, finalment, s'interroga sobre si esborrar i buidar són actes més vàlids que omplir i afegir".









































PER TORNAR AL MENÚ PRINCIPAL:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada