La Fundació Catalunya-La Pedrera presenta l’obra d’un dels artistes més influents, experimentals i controvertits del primer terç del segle passat, El Lissitzky, que va treballar amb els soviets i amb els avantguardistes europeus als anys vint i com a propagandista del règim estalinista als anys trenta.
Pintor, dissenyador, arquitecte i fotògraf, Eliezer (Lazar) Màrkovitx Lissitzky (Potxinok, Smolensk, 1890 – Moscou, 1941), més conegut com El Lissitzky, és un dels creadors més compromesos en la recerca d’un nou art per a l’«home nou» sorgit de la Revolució d’Octubre. Tota la seva carrera es va guiar per la creença que l’artista podia ser un agent del canvi social.
«L’artista ha deixat de ser un reproductor per convertir-se en el constructor d’un nou univers d’objectes.». El Lissitzky
"Proun"
A través dels seus Proun, Lissitzky esdevé el creador que combina de manera més harmoniosa la superfície plana suprematista amb les lleis de l’arquitectura constructivista. Els Proun («Projectes per a l’afirmació del nou»), concebuts i desenvolupats entre el 1919, a Vitebsk, i el 1923, a Berlín, són composicions dinàmiques de formes geomètriques abstractes –a cavall entre la pintura, el disseny i l’arquitectura– amb les quals reflexiona sobre les propietats formals de la transparència, l’opacitat, el color, la forma i la línia. L’ús d’aquestes composicions en l’espai social, en el seu constant intent de fusionar l’art i la vida, es tradueix en l’aplicació posterior d’aquest sistema tant en els seus projectes arquitectònics com en el disseny de llibres o de maquinària escenogràfica, entre d’altres. Els Proun constitueixen una de les aportacions més importants de Lissitzky al món de l’art i els seus principis van exercir una notable influència en els membres del grup holandès De Stijl i en la Bauhaus de l’Alemanya de Weimar.
Considerat el fundador de la tipografia contemporània, Lissitzky va treballar en la concepció de llibres i revistes al llarg de tota la seva carrera, i es va convertir, a partir del 1919, en un dels precursors del disseny del llibre modern. Lissitzky incorpora en els seus dissenys molts dels paràmetres visuals desplegats als Proun i, convençut del potencial expressiu de la paraula impresa des del punt de vista òptic, manipula a la seva voluntat les tipografies i els caràcters en funció del contingut del llibre.
Fotografia
El seu interès per la fotografia es desperta al començament de la dècada de 1920, quan es trasllada a Alemanya i entra en contacte amb una gran varietat d’artistes d’avantguarda europeus, especialment amb els dadaistes Kurt Schwitters i Hans Arp. Els experiments que duu a terme, primer amb fotogrames i més endavant amb exposicions múltiples, tant en el moment de captació de la imatge com durant el procés de tiratge, suposen un canvi en la seva trajectòria que el porta a abandonar la pintura i a concentrar-se en treballs que combinen l’element fotogràfic i l’arquitectònic en el disseny d’exposicions i, a la seva última època, en el disseny de publicacions i revistes.
Revista URSS en construcció
A finals dels anys vint Lissitzky es converteix en el principal dissenyador de pavellons per a fires comercials i industrials de la Unió Soviètica. En el disseny per a les exposicions internacionals conflueixen els seus diversos interessos: arquitectura, composició tipogràfica, narrativa i moviment. Posteriorment, a la dècada dels anys trenta, i fins a la seva mort el 1941, El Lissitzky es concentra en treballs de propaganda per a l’Estat soviètic, especialment a través de la revista URSS en construcció, fundada per iniciativa de l’escriptor Maksim Gorki amb l’objectiu de crear una imatge positiva de la Unió Soviètica a l’estranger.
El Lissitzky a La Pedrera
L’exposició «El Lissitzky. L’experiència de la totalitat» reuneix una acurada selecció de més d’un centenar d’obres —entre pintura, dibuix, gravat, fotografia i disseny, tant gràfic com tipogràfic, així com arquitectura i disseny d’exposicions—, que permeten traçar un recorregut per totes les facetes creatives d’aquest artista, que ha esdevingut un referent en la creació contemporània.
PER TORNAR AL MENÚ PRINCIPAL:
